Romàntica es un dels poemes d’Óssa Menor, últims pomes abans de la fi dels poemes d’avantguarda, acompanyat de d’altres, de diferents èpoques, dispersos fins llavors. Barcelona, 1925, de Joan Salvat-Papasseit.

 

El poema està dividit en tres parts:

 

• La primera part fa referència a que el clar de lluna és una una cosa que no es pot treure del cap, per això diu que és un lladruc, que per molt que no vulgui el compromet, l’obligar a saber que hi és, a part, té un altre sentit perquè la metàfora que fa servir es un gos que pot significar la noblesa i la lleialtat dos adjectius molt representatius de la seva obra poètica.

​

• La segona part: “com una arcova amb llum, la ciutat quan fa lluna” es una comparació que té com a objectiu introduir i descriure el entorn en el que transcurs del poema passa, la ciutat.

​

• La tercera part: “quan és feta d’una ungla, l’endemà al matí tots els gats s’han fet sang i, al cap i a les orelles s’han fet sang” La primera frase es la forma de la lluna que la descriu com una ungla, per això els gats s’han fet sang, perquè la lluna els esgarrapa.

 

 

En resum, el poema fa referència als seus records de quan treballava de guaita de moll en nits fredes.