Joan Salvat Papasseit el 1923 va publicar el llibre “El poema de La rosa als llavis” (va ser una de les seves millors obres de la literatura catalana del segle XX).
Està dins de la literatura avantguardista (finals s.XIX - principis s.XX). Concretament en el moviment del futurisme, on destacaven les obres centrades en els avenços tècnics, en la velocitat, com a signes característics dels nous temps.

• El poema és un cal·ligrama, propi de la tècnica literària del cubisme, que presenta forma de vaixell.

• Presenta versos trencats i una abolició de la puntuació.

• El llenguatge del poema es una barreja entre el francès i el català, la llengua francesa és un collage lingüístic de l’estreta relació artística entre Paris i Barcelona que es produeixen en aquells anys.

• El dibuix blau de la barca de vela llatina esdevé expressió de l’univers poètic de Salvat. L’amant es converteix en el “mariner d’amor” desitjat per la noia que el crida al convit de l’amor(“oh viens tout prés de moi...)

Es pot dividir en diferents parts:

• El casc del vaixell ens situa al lloc dels fets, el port de Marsella.

• Les línies blaves simbolitzant el mar.

• Les veles, escrites en lletres minúscules volen expressar els sentiments del autor. La bandera del primer pal explica com la dama prega i la bandera del segon pal explica l’acció amorosa.

• Les línies en diagonal expliquen com els corsaris poden endur-se l’amor de la noia.

• La part escrita en majúscules, simbolitza la part material, fusta dels pals i la base del vaixell.

El poema és molt original: el cal·ligrama, amb el dibuix del vaixell, esta lligat al significat i també es barregen dues llengües.